ARTICLE D’OPINIÓ: Nuno a la caverna

Article d’opinió per: Pere Alapont

Vaja per davant que la meua intenció no és la de pegar-me la vacil·lada, tot el contrari. L’exemple del que em serviré se’m va acabar quedant gravat per la d’hores que vaig haver de dedicar-li a causa de les meues dificultats de comprensió pel que fa a textos filosòfics. Futbol i filosofia compartint línies? I tant…

En la seua famosa Al·legoria o Mite de la Caverna, Plató va vindre a parlar d’un grup d’homes presoners que, lligats per cadenes, únicament podien mirar cap a la paret que tenien davant i en la qual es reflectia tot allò que passava per darrere d’ells. Les ombres projectades eren la veritat per a aquestes persones, l’única que coneixien. No podien saber res del que succeïa en realitat.

Amb l’entrenador del València Club de Futbol està succeint alguna cosa similar, amb la diferència que ell mateix ha sigut el que s’ha posat els grillets i ha volgut creure’s alguna cosa que solament ell veu. A Nuno se li ha anat de les mans. Ningú creu que es crega el que diu, valga la redundància. La seua veritat no és la de la resta de mortals que volem morir quan el nostre equip ens ofereix la dosi de “futbol” que ens va oferir diumenge i l’autocrítica brilla per la seua absència. Podem arribar a entendre i a assimilar tots els partits nefasts que siguen. El que no acceptem és que després ens prenguen el pèl i ens tracten de colar una realitat totalment falsa.

El portugués, a més de cenyir-se a la seua incomprensible visió dels fets, ha sigut el que ha construït el mur que l’ha separat de tot i de tots. No solament del real, de la raó de la qual parlava Plató, sinó de la seua afició, la que el venerava fa molt poc, i per descomptat, de la premsa. Cada acció que pren ara el tècnic és analitzada amb lupa, i la incoherència de les seues paraules i decisions esportives deixen atònit al personal.

La relació tècnic-resta del món en aquests moments és insostenible. Fins ara, els intermitents resultats positius de l’equip han ocultat un joc pobre i una sèrie de decisions “esportives” i declaracions increïbles, però la crispació creix setmana rere setmana. La caverna està oberta; la clau de les cadenes, a la seua mà; la raó i el camí cap a la llum, es desconeix.