Mitjatovic se sincera sobre la seua eixida del València

Pedja Mijatović ha repassat la seua trajectòria com a futbolista en una entrevista amb Josep Pedrerol, on ha dedicat paraules especials a la seua etapa en el València CF. L’exdavanter montenegrí ha confessat que fitxar pel club valencianista va ser clau per a la seua carrera: “Va ser la millor decisió de la meua vida a nivell futbolístic. Quedar-me a entrenar sol a València durant vint dies em va fer millorar molt”.

Mijatović ha relatat com va ser la seua arribada a la capital del Túria: “Després del campionat va arribar l’oferta del València. Sabia poc del club, però quan vaig saber que Kempes hi havia jugat, em va començar a interessar. Vaig arribar com una estrella, però a l’aeroport no hi havia ningú. Va ser sorprenent, perquè pensava que no sabien quan aterrava, però clar que ho sabien”.

Durant la seua primera roda de premsa, Mijatović va haver de presentar-se davant dels mitjans amb l’ajuda d’un traductor búlgar: “Per primera vegada em vaig vendre a mi mateix com a futbolista. Vaig dir que era ràpid i tècnicament bo”. L’exjugador ha recordat amb especial afecte la pretemporada al parador del Saler: “Intentava córrer més que ningú. Va ser una cura d’humilitat; malgrat tindre una bona trajectòria, havia de començar de zero”.

Sobre la seua evolució al València, ha destacat la importància d’aquells anys: “Vaig ser molt feliç a València. Em van tractar molt bé i em vaig convertir en un futbolista d’alt nivell i en millor persona”. No obstant això, la seua eixida cap al Reial Madrid va ser polèmica. “Luis Aragonés, que va estar en el meu últim any al club, va ser fonamental. Em va dir que em demanaria més que a ningú i així va ser. Em va recolzar molt en la meua eixida cap al Madrid”, ha explicat Mijatović.

Preguntat per la reacció de l’afició valencianista després del seu fitxatge pel conjunt blanc, l’exjugador ha reconegut la duresa del moment: “Tenia 40.000 persones en contra durant mesos. Vaig haver d’anar amb guardaespatles. Era molt jove i no entenia com podia reaccionar una afició. Ara, amb la perspectiva del temps, entenc molt millor aquell enuig”.