Molt més que una victòria (1-0)

El València s’ha endut un partit davant la Reial Societat en el que era un xoc a vida o mort per la salvació. Els de Corberán han defés el gol anotat per Hugo Duro en la primera part en un segon temps en el que s’ha patit molt, però l’equip, a canvi d’altres partits, ha sabut tancar el xoc. 3 punts que són oxígen per al València, que es col·loca 19é amb 16 punts, a 4 de la salvació.

Arrancava el València el partit amb molta intensitat, conscient del que es jugava al terreny de joc. Ocasió clara de Diego López al minut 4 després d’una gran jugada en banda dreta, rematava sol dins l’àrea. Ha entrat bé al partit el València, buscant les bandes a través de Diego López i Rioja.

La Reial ficava la por en el cos al València amb una ocasió claríssima d’Oskarsson a la contra, que fallaria en un mà a mà amb Mamardashvili. Jugada en banda dreta una vegada més del València, gran centrada d’Almeida al punt de penal, però Hugo Duro s’equivocaria deixant-la passar. Al minut 20, el partit entrava en terra de ningú, sense un dominador clar de la pilota ni ocassions clares per a cap equip. Arribava el gol en el minut 29, gran recuperació en camp contrari del València, centrada de Foulquier per a que Hugo Dura fera el que millor sap fer: rematar dins l’àrea. Gol del València i esclatava Mestalla, i amb el 1-0 al marcador, García Pimienta assenyalava el descans.

Al començament de la segona part, eixia millor la Reial i avisava al València. Els d’Imanol, com és normal, intentaven apretar amb un Becker molt insistent, però sense encert. Pas enrere del València, l’esgotament físic començava a passar factura: Corberán reaccionava i al 58 menejava la banqueta amb l’entrada de Fran Pérez per Diego López. Una vegada més el Valencia feia mal des de la banda, Rioja centrava a un Hugo Duro que no va poder rematar. Demanava penal Mestalla, però no hi havia res.

El tècnic valencianista tornava a fer canvis, i al 67 entrava Pepelu per Almeida. Tractava de fer-se fort al mig del camp amb Pepelu i Barrenechea, amb Javi Guerra per davant. El València necessitava tancar el partit per a no patir, i al 70 arribava l’oportunitat més clara del partit amb un mà a mà d’Hugo Duro amb Remiro després d’un passe espectacular de Gayà entre línies, però el de Getafe va definir “al ninot”.

Eixia Rioja del camp i Mestalla s’alçava en peu mentre cantava el seu nom, partidàs del andalus, que deixava el seu lloc a Sergi Tenés en el terreny de joc. Corberán gastava tots els canvis en el 76 al utilitzar les tres finestres disponibles. Tocava apretar en defensa i patir.

Dit i fet, el València estava jugant-se la vida en els minuts finals, i amb ungles i dents, ha defés el resultat amb una afició que ha dut als seus futbolistes en volades.