L’11 de fitxatges frustrats del València CF

La temporada oficial del València CF ja porta 7 jornades del Campionat Nacional de Lliga més dos jornades de la fase de grups de la Lliga de Campions disputades. Inevitablement el mal començament de la temporada ens porta a pensar en diversos factors que ens puga portar a la clau, però una de les que hui volem donar més llum és la de si este VCF s’ha reforçat correctament o durant el mercat de fitxatges va deixar-se escapar millors opcions..

En les següents línies tractarem de realitzar un ‘onze’ virtual que al llarg del passat estiu es va formar amb les múltiples opcions que van aparèixer i que ben be podria haver sigut. Des de Blanquinegres.com travessem per un sistema 3-4-3, premiant d’alguna forma la faceta ofensiva d’este ‘equip’.

CECH

El porter xec va ser un dels tants candidats que van aparèixer per a poder substituir a Diego Alves mentres la lesió del brasiler el mantinguera lluny dels terrenys de joc. L’ex porter del Chelsea finalment va canviar el Bridge per l’Emirates de l’Arsenal. I El VCF per el seu costat va decantar-se per altre perfil a la seua porteria, on va recaure a la figura de l’australià, Mathew Ryan.

ZABALETA

El conjunt de Mestalla buscava laterals quan la situació de Cancelo no es trobava encara definida amb Barragán i el propi jove portuguès el ventall de defenses per tal de competir amb total garanties tant a la Lliga com a la Lliga de Campions s’ampliava amb el nom de l’argentí. Per a este perfil de veterania i amb un rol clar dins del vestidor de Mestalla, Pablo Zabaleta va sonar per ocupar el carril dret. Finalment el VCF va travessar per fer-se al 100% amb el servicis de Joao Cancelo.

GARAY

Ezequiel Garay. Un precontracte es deia que tenia signat amb l’entitat de Mestalla per ser el reemplaçament de Nicolas Otamendi. Fins i tot este fitxatge a falta de detalls va frenar l’interès d’equips com la Roma perquè tots els camins conduïen a Mestalla. Finalment l’alt preu per trencar la seua vinculació amb el Zenit va frenar les aspiracions blanquinegres i fa poc, el central internacional per Argentina xafava Mestalla però com a jugador del Zenit de Sant Petersburg.

MANGALA

En els dies crucials a la venda de Nico Otamendi, Eliaquim Mangala va convertir-se en la clau per poder desbloquejar l’operació que el Man City volia tancar amb la voluntat de l’ex ‘23’ blanquinegre. L’operació pareixia encaminada i xifrada en 45 milions més la cessió per un any del jugador francès. Quan tot el valencianisme començà a fer-se a l’idea de Mangala, el jugador va negar-se rotundament a entrar en qualsevol tipus de bescanvi i VCF i Club ‘citizen’ tingueren que negociar noves condicions, únicament econòmiques. Mangala va desaparèixer del mapa i finalment Aymen Abdennour va ser el jugador que completava la parella de central de garanties del conjunt blanquinegre.

WITSEL

A mitjans del mes de juny, el nom d’Axel Witsel va eixir en la premsa russa com possible nou reforç del VCF. El jugador belga, proper a l’entorn Mendes volia abandonar la Premier russa per provar fortuna a Espanya, França o Anglaterra. Finalment, el conjunt blanquinegre no va reforçar-se en esta parcel·la del centre del camp

IBULA

Giannelli Imbula, va ser un dels primers noms que van convertir-se en debat d’estat valencianista. Des de Blanquinegres.com vam seguir el dia a dia el seu possible fitxatge pel València CF. També es podrà recordar esta negociació com un dels detonants de la relació entre Rufete i Nuno. Quan tot pareixia estar fet per a que el que fora jugador de l’Olympique de Marsella marxarà cap a la Capital del Túria per una xifra d’entre 20 i 25 milions, Nuno amb l’ajuda de Mendes van ‘tancar’ l’opció de Rodrigo Caio, que finalment tampoc va tancar-se.

NOLITO

El jugador que acaba de ser convocat amb la Selecció Espanyola va sonar amb força per a incorporar-se al València durant el passat estiu. A principis de juny es parlava que l’equip tenia el seu ‘sí’ i que el Celta podria acceptar una oferta d’uns 12 milions d’euros. El ben cert és que el gadità va acabar renovant amb els celtinyes amb una clàusula que ara podria pagar l’Arsenal perquè el jugador s’incorporarà al mes de gener a les files dels anglesos.

PEDRO

El nom de Pedro Rodríguez ja s’havia posat damunt la taula abans de l’estiu. El canari cobrava al Barça més de 6 milions d’euros a l’any, però el ‘pro’ de la voluntat del jugador i el seu agent per a escoltar ofertes d’equips que pogueren donar-li més minuts jugava a favor dels de Mestalla. El 20 d’agost, però, es feia oficial el seu fitxatge pel Chelsea per la quantitat de 30 milions d’euros.

GAITAN

Gaitan és, possiblement, el futbolista del què més s’ha parlat a la premsa esportiva valenciana des de fa vora un any. Santi Mina i Bakkali foren finalment els jugadors que arribaren per a ocupar, en teoria, les places d’extrem.

Emissaris de l’entitat valencianista han viatjat en nombroses ocasions a Lisboa per a vore en directe al jugador i la premsa portuguesa es feu ressò cada volta. En aquests moments, l’interès sembla tornar a reobrir-se, tot i que l’agent nega contactes amb el Club valencià.

JACKSON

A principis de juliol s’oficialitzava la venda del colombià a l’Atlètic de Madrid per 35 milions d’euros. Fins a eixe moment, Jackson era el davanter desitjat en cas d’haver anat a per totes a per un davanter. Equips anglesos, italians i espanyols, com el seu definitiu comprador, van estar a prop de fer-se amb els seus serveis en un estiu que fou frenètic per al davanter. Si observem ara l’estil de joc i els esquemes amb un únic davanter pels quals aposta Nuno, sembla millor que Jackson no acabarà recalant a València.

LAVEZZI

Ezequiel Lavezzi fou més una il·lusió que una realitat. Ayala i Rufete van vore  en directe al jugador en el seu dia i aquest va ser una opció fins a les últimes setmanes del mes d’agost. El jugador, del qual s’havia parlat molt que volia eixir del PSG, es va acabar quedant al conjunt parisenc.

Aquests són només 11 dels molts noms que podrien haver acabat sent jugadors blanquinegres. Per la seua qualitat i la major o menor força amb què han estat vinculats al València hem decidit formar “l’XI que mai fou” amb ells, però ens hem deixat futbolistes com els porters Sirigu, Valdés, Roberto, Rui Patricio; el defensa Marcos Rojo; els migcampistes Cuadrado, Motta, Ander Herrera, Ozan Tufan; i per últim, el gran davanter i il·lusió quasi eterna, Radamel Falcao.