Nuno va naufragar amb la seua revolució

La derrota per la mínima abastada ahir a l’estadi del l’Espanyol va deixar multitud de sensacions negatives; unes enfocades al tècnic i altres que senyalaven directament als jugadors.

Certament el punt de més confrontació el va protagonitzar el tècnic del València CF, Nuno Espírito Santo. Vora una hora abans de que la pilota començarà a rodar, el valencianisme es tirava dels pels al conèixer la travessa que el portuguès realitzava amb l’alineació. Un onze revolucionari, que per damunt de tot havia de lluitar per sumar els 3 punts que hi havien en joc davant el periquitos.

D’alguna forma, Nuno volia buscar un possible punt d’inflexió donant un canvi de 180º a l’equip que havia de donar la cara després de l’empat a res davant el Betis. Certament, si va ser un punt d’inflexió el partit d’ahir però amb unes conseqüències prou més greus que profitoses per al preparador blanquinegre. Santos, Danilo, Mina, Rodrigo, les absències de Parejo, Negredo o Alcácer van ser la forma que Nuno va tindre per demostrar que ell està per damunt de les critiques dels últims dies. Fins i tot, Nuno va demostrar personalitat al no realitzar cap canvi fins al minut 70, demostrant, muscle, per tal de no desfer el seu plantejament inicial.

Si mirem més enllà de la formació que va ‘jugar’ anit, podem parlar de com la convocatòria ja va desquadrar a tots, al comprovar com el teu millor defensa es queda fora del viatge a Barcelona tot just el teu pitjor moment. Des d’este moment, els ‘imputs’ ja no convidaven a imaginar res bo per a la visita lliguera.

Els dubtes continuen molt presents al vestidor blanquinegre i el crèdit de Nuno comença a patir un desgast. En l’oblit queden les jornades on tot era ‘fantàstic’ i on eixir al mig del camp a donar les gràcies pel suport eren un habitual que Mestalla agraïa. La següent prova arriba en poc més de 48 hores. Temps per comprovar si Nuno vol recuperar el comandament d’un vestidor que ara mateix pateix com un zombi.