L’any 2 de Nuno arranca amb un canvi radical

La segona temporada amb Nuno al timó del València Club de Futbol ha arrancat de manera molt diferent de com ho fera l’any passat. Deixant a banda que aquell equip no tenia competició europea i que els 6 primers partits de competició van ser de Lliga, el rendiment i resultats d’enguany del conjunt blanquinegre no tenen res a veure amb els de les primeres setmanes de la 2014/2015.

Els 6 primers encontres oficials d’aquesta campanya es divideixen en 3 de Lliga i 3 de Champions, incloent els dos de la prèvia contra el Mónaco. D’aquests, el Valencia ha guanyat només 2 (3-1 al Mónaco i 0-1 a l’Sporting de Gijón), ha empatat altres dos davant Rayo (fora) i Deportivo (casa), i ha caigut 2-1 a Mónaco i 2-3 a Mestalla contra el Zenit en el partit que obria la fase de grups de la Champions League.

Els motius d’aquesta baixada tan radical no podem trobar-los en un canvi de plantilla, ja que no és així. Els onzes de Nuno podrien passar ben bé pels que ja confeccionava la temporada passada, la qual va començar amb 4 victòries i 2 empats a les sis primeres jornades lligueres.

Què ocorre al club de Mestalla perquè estiga vivint-se un inici incert pel que fa a resultats, doncs? L’absència d’André Gomes, la del porter titular Diego Alves, la càrrega de treball que suposà des d’un principi la preparació de la prèvia de Champions contra el rival més dur que podia tocar-li als valencianistes… Potser també l’incertesa de quin és i ha de ser el davanter titular, en cas que Nuno vulga seguir jugant amb un home solament dalt…

Al València 15/16 li està costant arrancar i trobar-se a gust. Vestidor i qualitat té, els reforços que han vingut han de ser els suficients com per a tirar l’equip endavant, ja que no s’ha pagat poc per ells i se’ls pot exigir moltíssim. Els bons resultats i el camí del triomf arribarà més prompte que tard.