RAY-VCF: Toño desvarata els 3 primers punts del curs (0-0)

Comença la competició mare, la que, un any més, ha de ser la que clasifique als de Mestalla per a les tan anhelades competicions europees. Curiosament quan els de Nuno encara tenen pendent un partit de la temporada passada com és la tornada de la prèvia de Lliga de Campions davant el Mònaco.

Amb esta particularitat, la temporada 15/16 a la Lliga arrancava a l’estadi de Vallecas. Sobre el verd, tot i les baixes anunciades de Gayà, Parejo i Feghouli, es podia vore un onze prou valent amb dos davanters com Negredo i Mina. Danilo i Orban ocupaven els lloc de Parejo i el lateral de Pedreguer. Evidentment, d’alguna manera Nuno no s’oblidava de la batalla a Mònaco del pròxim dimarts, donant descans a Alcácer, Rodrigo o Enzo.

Després dels primers minuts d’adaptació, amb molt poc, el perill començava a arribar a l’àrea de Toño. Al minut 11 de la primera meitat, Negredo servia en safata una pilota a l’espai cap a Mina, que de no ser per Toño ben be podia haver sigut el primer gol dels de Mestalla al campionat lliguer. Abans d’arribar al 20, una bona recuperació de Danilo donava origen a un contracolp que tornava a finalitzar, sense fortuna i una gran actuació de Toño, Santi Mina. El gallec ja sumava dos davant el meta del Rayo. Els de Nuno continuaven mostrant-se ferms en la faceta més ofensiva, oferint una bona versió a l’hora de buscar ràpidament la pilota. Este treball acabava generant més arribades que incomodaven a la defensa del Rayo, com la de Piatti o la de Negredo, on Zé Castro acabava avançant-se al davanter vallecà.

Els locals només apareixien quan els desajustos defensius es feien massa evidents. La més clara va ser en la que Manucho es quedava a soles i acabava esvarant sense poder armar la cama. Bebé era altre que ho intentava des de ben lluny tractant de sorprendre a un Ryan que donava mostres de seguretat.

La primera part arribava a la seua fi amb un marcador que vist el vist als primers 45 minuts, ben be podia haver inaugurat els xics de Nuno Espírito Santo qui queien en la falta de gol en la primera jornada del curs lliguer.

La segona meitat s’iniciava sense canvis. Nuno donava així la continuïtat al grup que estava posant sobre les cordes als locals, igual al grup de Jémez, que esta volta botava al camp amb un punt més d’intensitat que feia igualar el duel.

Les ocasions ja no eren tan assídues per als que hui vestien la Senyera. Amb la obligació de buscar tornar a generar, Nuno donava pas als canvis. Piatti era el primer en fer el camí cap a la banqueta, en el seu lloc apareixia Bakkali. La velocitat del belga podria ajudar a desembossar el partit.

Ara si, coincidint amb l’equador de la segona part, el Rayo Vallecano començava a disposar de les millors ocasions fins al moment. Primer Manucho, qui de forma inexplicable no acabava la jugada fent el més senzill, espentar la pilota al fons de la meta de Ryan, posteriorment Lass i Fariña desbarataven un 2 contra 2 amb tot per avançar-se al partit. El Rayo creixia al partit a mesura que el final del partit s’apropava. El cansament també es feia evident als de Nuno.

Tot i això, els de Mestalla, entraven al 90’ amb altra aparició del porter que hui salvava als locals. Toño enviava a corner una autentica canonada d’Álvaro Negredo que podia haver trencat la igualada. Finalment, amb el triple xiulit d’Undiano Mallenco, el VCF tancava el seu compromís de Lliga amb un empat sense gols. Amb el mateix final de partit, els blanquinegres es posen ja en ‘Mode Champions’ per tal de tancar la classificació a la Lliga de Campions dimarts a l’Estadi Louis II.