10 claus de l’adéu de Soldado

La informació:

1.-El Tottenham li paga el doble, els anglesos ja el volien l’any passat i han tornat a per ell enguany. Tot i que no és un equip Champions és cert que estan fent un bon equip i que tenen molta pasta. És comprensible que se’n vulga anar a millorar econòmicament i molta gent faria el mateix en el seu lloc. És un motiu comprensible, però Soldado argumenta que no creu en el projecte ni el Salvo per a justificar la seua marxa.
2.-Manolo Llorente tenia bona relació amb Soldado i els seus agents, i li havia promés pujar-li el sou. Salvo no va voler fer efectives les promeses de Llorente i ahí va començar a trencar-se la relació entre Salvo i un Soldado que havia de ser el referent del projecte GloVal. A més l’adéu del seu amic Albelda tampoc va ajudar a millorar les coses, més bé tot el contrari.
3.-Una vegada clar que se’n volia anar, els representants del jugador, el mateix jugador i el Tottenham feren molta pressió per a què s’acceptarà la proposta de 26 més 4 per objectius. La pressió no li va agradar a Salvo que es va mostrar intransigent des del principi. Els 30 quilos de la clàusula o res.
4.-Al final el València guanya el pols que llança i rep els 30 milions en 4 terminis, el primer de 12 milions, i el president a més obliga a què els representants renuncien a 350.000 euros en primes que tenien firmades per la renovació del jugador. Una operació que saneja els comptes del València CF.
5.-El jugador se’n va insultant al president en un gest molt desafortunat. A pesar de les diferències cal guardar les formes com han fet Baraja o Albelda recentment, o el mateix Valdez que no volia anar-se’n del club. Soldado se’n ha anat “fent amics” i tot i que la negociació fóra dura, al final el perjudicat per les seues paraules és el mateix Soldado.

I ara l’opinió:
6.-El club dóna un colp d’efecte, ha revertit la situació. De vendre a un jugador i semblar que s’acabava el món, ara es ben a un jugador i sembla que s’ha fet un gran negoci. El València mostra fortalesa en la negociació i imposa els seus criteris. La imatge negociadora del València CF es veu reforçada després d’esta negociació.
7.-Econòmicament no es pot discutir que són molts diners i que és una operació molt profitosa per a l’entitat. El problema ve ara amb els substituts, es necessari encertar en el davanter bo. A banda de Postiga cal un altre de qualitat. Braulio es juga el seu càrrec amb estos dos fixatges, si encerta tindrà opcions de continuar, si l’equip no va a Champions i els davanters no triomfen, Braulio té moltes paperetes per a ser acomiadat.
8.-L’afició s’ha quedat dolguda amb Soldado, qui fora capità del València i manifestara que volia retirar-se en el València ha faltat a la seua paraula i això dol a tots els que senten el València. Independentment dels diners, Soldado contribuïx a la imatge mercantilista del futbol on només importen els diners en contra del romanticisme dels colors.
9.-Villa, Silva, Mendieta, Piojo, Mata, Albiol, Jordi Alba, Gerard, Farinós… Són molts els que abans que Soldado se’n han anat per a “millorar”, i crec que cada vegada fa menys mal a força d’acostumar-se. L’Adéu de Soldado tot i que és el que més indiferència crea de tots els anteriors, també és el que més orfe de referents dixa al València. En la plantilla no hi ha massa líders i el valencianisme al final necessita jugadors en els quals vores reflectit… i  a hores d’ara no hi ha massa que representen a una afició cada dia més desencantada amb l’equip i el que envolta a l’equip.
10.- No pots mossegar la mà de qui et dóna de menjar, i tot i que Soldado apunta directament al president, ha aconseguit el contrari del que es proposava, reforçar més encara la posició del president. Salvo és el gran guanyador de la història, s’ha mostrat ferm amb club, representants i jugador, i ha mantes la paraula de vendre’l per la clàusula. El València esportivament és difícil que guanye, ja que els números de Soldado són indiscutibles, però econòmicament és una operació redona. I Soldado se’n va a Londres a guanyar el doble, ell tampoc perd econòmica ni esportivament, però ha desaprofitat una ocasió per a ser el referent d’un equip històric com el València, de ser el referent d’un equip important, de ser un líder, de convertir-se en ídol. Però en el Segle XXI els diners sembla que manen més que l’honor.