La hibernació estival de Suso

Granada és la punta de llança d’un iceberg que ha esquerdat al València a nivell esportiu de forma més profunda que al Titanic. Dramàtic. La direcció esportiva es va dedicar a l’estiu a hibernar com un ós. Bàsicament a veure venir el tràfic com un agent vial en un dia de partit a la cantonada de Plaça de Saragossa amb l’Avinguda d’Aragó. Sota l’empar, açò sí, de la propietat. I la situació actual del València és una conseqüència d’un conglomerat d’errors que tenen part del seu germen a la planificació de la present temporada. El València ahir va tocar fons.

El panorama és desolador a nivell esportiu. A nivell intern amb un organigrama difús. L’entorn d’ungles per fastig i la premsa en contra després d’unes mesures polèmiques i dictatorials. I mentrestant el València s’arrossega camp a camp per tota la geografia espanyola i l’horitzó és negre.

La designació de Suso García Pitarch com a referent esportiu després de l’eixida de Rufete i de Nuno va ser un calmant per a l’afició che que veia com una figura necessària quedava reposada per a millorar els errors del passat. Gens més lluny de la realitat. El nefast treball del director esportiu del València està eixint a la llum amb major fulgor que el d’una supernova. I amb conseqüències desastroses. Una marató de despropòsits.

Una marató de despropòsits

La cronologia dels fets s’inicia amb la renovació d’un tècnic, Pako Ayestarán, sense experiència i amb uns numeros pírrics en el seu breu pas per la banqueta che després de la destitució de Gary Neville. Tant Layhoon Chan, presidenta del club, com Suso García Pitarch es vanagloriaren de la signatura d’un tècnic amb “foc interior” i “de club”. Posteriorment es va demostrar que la raó principal fou econòmica segons les paraules del propi director esportiu a la presentació de Cesare Prandelli. Un primer error sense culpable públic. L’elecció errada de la pedra filosofal de tot projecte esportiu: l’entrenador. Per sort, encara que tard i a la tercera, eixe problema s’ha solucionat amb la signatura d’un preparador experimentat i contrastat.

“Hem treballat amb Ayestarán des de fa mesos”. Açò va dir Suso a la roda de premsa de renovació del basc. La veritat és que no s’havia treballat gens. El club no tingué cintura per a convertir una bona operació econòmic, amb la venda d’Alcácer, en una gran gestió esportiva portant un davanter. I d’aqueixes aigües, aquests llots. El València té un atac sense verí. Munir no és el ‘nou 9’ desitjat. Tan sol ha marcat un gol fins ara. I el conjunt che emmalalteix d’un golejador nat. Pugué guanyar a Ipurua, a Balaídos, a Riazor, front del Barça i contra el Granada amb un home de referència. El club blanquinegre va generar més que els seus rivals, però no té el més important, gol. I en el futbol si no saps ficar-la, solen venir mal donades.

Alves s’ha convertit en indiscutible per a Prandelli. (Foto: José Izquierdo | BQ).

Però la planificació esportiva no és nefasta solament per la ausència d’un davanter. També es va errar a la gestió de la porteria. A maig el club va comunicar a Jaume i a Ryan que serien els porters del València. Alves tenia la porta oberta segons va reconèixer Suso a la presentació de Mario Suárez. Alves no va eixir i Ryan, fart de la seua situació i enfadat per les falses promeses, vol marxar-se al pròxim mercat hivernal.

La rereguarda també és un lloc a tenir en compte. La direcció esportiva va lloar als déus nous i als antics de Poniente per aconseguir la cessió de Siqueira. El brasiler sol ha jugat quinze partits amb el València. Encara que posa de la seua part, passa més temps a la infermeria que al camp i no és una alternativa a Gayà. Un problema que es reprodueix a l’altre lateral, on Montoya s’ha trobat a soles, ja que Cancelo està brillant a la parcel·la ofensiva. I al costat d’aquest desequilibri a la saga, arriba un altre al centre del camp. Eixiren Javi Fuego i André Gomes, arrivaren Medrán i Mario Suárez. Cap capacitat per a rebre les tasques específiques dels dos exvalencianistes. I un cos de migcampistes que ascendeix al numero de quatre a la primera plantilla per a cobrir tres posicions tots els partits.

I per a rematar la jugada, digna dels pitjors moments de Mark Wahlberg a The Gambler, el mercat de traspassos es va reduir a: dos jugadors rebotats d’operacions amb el Barcelona, un tancat per Peter Lim, dos del mateix representant del director esportiu i dos ‘buzzerbeater‘ del ‘totpoderós’ amic de l’amo, Jorge Mendes.

El problema no és només esportiu

I si la situació al terreny esportiu és la que és, després d’una dura Junta VCF on Layhoon va soltar la ‘bomba’ sobre el nou estadi, les mirades lògicament es giren cap a la llotja d’autoritats de Mestalla.

Front el Granada es va viure el primer conat de rebel·lió contra la propietat amb tímids xiulits de l’afició. La veritat és que Peter Lim continua sense aparèixer per València i la Presidenta no és el nexe d’unió apropiat per a capejar estos temporals. El club no funciona a nivell institucional, tampoc esportiu, i molt menys econòmic.

El que produeix més terror és que ara mateix no sembla haver-hi una solució. El mercat hivernal està lluny, el tècnic és nou i una dimissió o destitució no arreglaria res en este moment. Mentrestant, el València visitarà el Pizjuán amb el ‘fantasma del descens‘ a la nuca.